La passió pel córrer. I la passió fa caure obstacles.
Quan els números deixen de ser quantitatius i passen a ser qualitatius. La festa del 20 aniversari del Club Atletisme L'Aire no només va ser un homenatge a dues dècades de camí; va ser una trobada emotiva d'amics on els records van desdibuixar el camí del pas del temps per delinear, sense titubejos, un ric tapís de sentiments, que es percebien amb tanta nitidesa que costava imaginar que ja havien passat 20 anys.
M'acostuma a cansar, ia vegades disgustar, quan afloren llàgrimes als actes de commemoració. Aquesta vegada, però, les paraules del president del Club, Toni García, quan recordava els esforços d'aquella àvia per calçar les primeres bambes al seu nét, van tocar el més profund del meu cor. No només perquè tot esforç em causa un gran respecte, sinó perquè aquella àvia simbolitza l'essència del Club: la passió pel córrer. I la passió fa caure obstacles.
Sòl explicar, potser per un mal costum adquirit, quanta gent va als actes. Associo que com més assistents, més reeixit és l'esdeveniment. Miro el servei dels amfitrions. Em fixo a l'àpat servit. També observo atentament si hi ha sorteig de regals i la qualitat dels presents. Per tot això, seria d'una miopia extrema no admetre l'èxit de la festa del 20è aniversari del Club.
Tot i això, com he dit a l'inici, els números al Club Atletisme L’Aire són qualitatius. Els números dels carrils es desdibuixen per dissenyar una pista confortable, única, sense comparació, plena d'entranyables i extraordinaris corredors.
Gràcies per deixar-me estar en aquest Club, a què pertanyo des de fa pocs mesos. Moltes felicitats, no només pels 20 anys sinó també per la qualitat esportiva durant aquestes dues dècades.
MRR
