Psicologia al Running.

Sovint, i em poso el primer, ens trobem amb situacions «fosques» dins del nostre dia a dia esportiu. Episodis d'estar desmotivat, sense ganes de sortir a entrenar-se. Fins i tot arribar a l'extrem de sentir molt cremat. Són moments costa amunt on hi ha poques ganes de seguir el pla d'entrenament. Potser fins i tot de pensar a no anar a la cita esportiva que tens marcada al teu calendari.

Segur que la majoria us sentiu identificats amb algun d'aquestes situacions, i no és gens preocupant. Tots els que practiquem algun esport amb certa regularitat passem per això. Només es tracta de sobreposar-se i seguint unes pautes lleus, podem reprendre la situació.

L'esport inclou una gran part de psicologia. El running no n'és una excepció i és una part essencial. Ens centrem a entrenar per sumar molts km's. Ens esforcem de vegades fins i tot arribant a l'estrès físic i ens oblidem de preparar-nos mentalment. Hi ha diversos matisos mentals que podem enriquir per ser més objectiu en el nostre entrenament, busquem el «Mens sana in corpore sano».

• La concentració, al meu entendre és un dels primers aspectes per a tot corredor. Concentrar-se en lobjectiu a dur a terme, és clau. No desviar-nos del que hem de fer. Evitar distraccions que et deixin fora del teu focus. Crec que aquest és el primer pas per obtenir resultats.
• La motivació va de la mà de la concentració. Estar motivats. Buscar motivació és el que ens anima a saltar del sofà, a no témer una sortida amb una mica de pluja o fred. Entrenar amb objectius i metes ens motivaran a curt termini i faran que el nostre entrenament sigui efectiu i fructífer. Per descomptat aquestes parts en moltes ocasions comporta més dificultat que la mateixa part física i requereix un bon ús que més avall comentarem.
• En qualsevol pla específic d'entrenament, sempre arriba un moment que ens retrobem amb la confiança. Ens pot fer titubejar. Pot passar que dubtem del nostre potencial. Si hem estat objectius amb la nostra meta, hem de creure en nosaltres al cent per cent. Aquesta peça és bàsica. Evitar caure a l'abandó. Aferrar-se al nostre credo esportiu ha de ser una fita. Si hi ha confiança, hi ha resutlats.

Hem de focalitzar. Tractar d'alinear aquests elements en la mesura justa i en base a les nostres condicions per culminar el nostre objectiu. Podem ajudar-nos de la relaxació, visualització (focus) i de l'autoconeixement. Intentar ser disciplinat amb aquestes pautes ens facilitaran molt alinear els nostres sentits.

D'altra banda, tenim a les nostres mans petits i grans gestos al nostre entorn que ens poden ajudar en gran mesura a col·locar-nos al nostre lloc. Aquests són al meu parer alguns consells que jo mateix practico per a situacions com la que avui tractem aquí.

• Córrer acompanyat. En grup. Aquesta per a mi és una recepta infal·lible i la que més m'agrada. És igual si són del teu mateix nivell o no. Si compartireu o no una cita esportiva. Jo m'impregno dels objectius aliens. Per mi, és gran veure com aquest esport fa superar les persones. Saber que el meu company/a superarà un repte. I que aquest entrenament que comparteixo serà part de la seva preparació és un plus per auto motivar-me.
• Marcar-te una cita. Una cursa. Una marca. Això és el segon que jo m'aplico. Córrer per córrer no és fàcil per a tothom. Al meu entendre, és important tenir una data al calendari. Amb ella ens implicarem en cicles d'entrenament específic. Arribant a assolir entrenaments de qualitat que ens portaran un pas més enllà.
• Jo solc combinar dins una mateixa disciplina (running), diverses distàncies durant la temporada de ruta. Això m'ajuda a no aclaparar-me massa amb un mateix pla d'entrenament específic. Fins i tot la disciplina d'estiu a hivern. Running a l'hivern i Trailrunning a l'estiu. Tenir objectius diferents a curt i mitjà termini em motiven per continuar perseguint les meves pròpies marques. També intento variar l'horari d'entrenament. Cosa que a mi em funciona molt bé. Encara que si el tens afecte a un horari, pot ser contraproduent fer cap canvi.
• Ser objectiu amb la teva meta.  Molt important buscar èxits assolibles. A tots ens agradaria volar com un Keniata. Tant de bo. Però sobretot si som amateurs, ser molt conscients de les nostres limitacions actuals. Valorar amb la màxima exactitud fins on podem arribar. Això ens evitarà lesions i molèsties que puguin frustrem.
• Dins dels entrenaments i al marge del cicle específic que es dugui a terme, tracte de variar les rutes d'entrenament. Això a part de ser beneficiós per al propi entrenament, ja que no acostumem al cos a una mateixa distància/ruta, ens distreu la ment i ens ajuda a entrenar amb més ganes.
• Una altra opció, que cada cop està més a l'abast de tothom és buscar un entrenador personal. Aquí no puc donar una valoració objectiva. Hi ha molts professionals que fins i tot ho fan a distància. Potser una gran opció per a molts, encara que sigui de manera circumstancial.

És important ser agraïts amb un mateix i donar-se un obsequi d'alguna manera quan l'entrenament, la cita esportiva o la marca personal es compleixin segons esperàvem. Tenir present que l'esport és un hàbit saludable que a curt, mitjà i llarg termini sempre ens ho agrairà. Valorar les marques i les fites de manera més esportiva és molt sa i respectable. Però tan respectable com arribar a tenir un estil de vida i una ment sana en un cos sa.

«Mens sana in corpore sa»